El cant dels ocells

El cant dels ocells és una cançó de Nadal popular catalana del segle xviii que Pau Casals va adaptar per a violoncel. Durant els anys d’exili Pau Casals solia tocar, després dels seus concerts, aquesta bella melodia com a símbol del seu amor i enyorança per Catalunya, i la va donar a conèixer per tot el món. La va interpretar al final del concert que va fer a la Casa Blanca davant del president dels Estats Units, i també el 1958 i el 1971 davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides a Nova York. Fruit de la lluita a través de la música de Pau Casals i de la interpretació d’aquesta cançó a la conferència de les Nacions Unides al 1971, El cant dels ocells esdevingué un símbol de pau i llibertat arreu del món, i de forma significativa, a Catalunya és un himne de pau i esperança.

La cançó té una melodia tranquil·la i melangiosa, amb una estructura narrativa amb tonada interior. En total consta de 15 estrofes que fan referència a 30 ocells diferents, que ens van explicant el naixement de Jesús.

Part d´un discurs que donà a l´ONU el 1971 Pau Casals digué:

“Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant del ocells. El ocells, quan són al cel, van cantant: “peace” ”peace” ”peace”, i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.”

Per què les Tics en educació?

Els estudiants cal que desenvolupen la seva competència digital. Cal que els alumnes desenvolupen les seves competències per a un bon ús de les tecnologies digitals, ja que la societat on vivim és digital (TIC) i exigeix als seus ciutadans que la utilitzen bé. Només les persones que tenen aquestes competències tenen la possibilitat d’aprofitar-les per tal de desenvolupar-se millor, adaptar-se millor, trobar millors treballs.

Ens podem preguntar: els joves tenen bon judici crític quan fan cerques a Internet?, saben fer un ús intel·ligent dels programes i apps per a aplicar-los a la resolució de problemes reals importants pels estudis o el treball? 

Amb les TIC alumnes i professors som més productius. Un bon ús de les TIC ens fa més productius: fem la mateixa feina en el menys temps, o fem millor la feina o realitzem tasques noves que abans no podíem fer…

Professors i alumnes no podem desaprofitar aquesta possibilitat d’assolir una major productivitat que ofereix un bon ús de les TIC.

Les TIC ens ajuden, sí, però la intel·ligència la hem de posar nosaltres.

Necessitem millor l’Educació, i amb les TIC podem innovar en els processos d’ensenyament i aprenentatge. 

Quan la cultura canvia cal actualitzar el currículum. Les TIC estan a tot arreu, i quasi totes les activitats i camps de coneixement reben les seves influències. Les assignatures reben doncs nous continguts. Amb el seu suport, les tasques es realitzen de manera diferent a com ho fèiem abans: noves eines  arreu que modifiquen la manera de treballar i també ens permeten fer coses noves. Noves eines generals i també noves eines específiques de cada camp de coneixement.

Hem de preparar l’alumnat per a gestionar la seva memòria externa i per a l’aprenentatge continu. Les persones que anem pel món amb un smartphone a la butxaca, o que disposem d’una tauleta digital o d’un ordinador… tenim a la nostra disposició (gairebé) tota la informació del món. És com si tinguérem un  “geni” o un “mirallet màgic” a la butxaca, a qui poguérem preguntat sempre tot el que necessitem saber.